Estem de sort. Ja podem parlar de crisi sense risc que ens apliquin la Llei Antiterrorista. El Gran Cosí administrador del llenguatge ens hi autoritza. Gràcies. I, ara que la podem dir, i havent constatat que no arribem a fi de mes, toca fer un pensament, no? Què fer?, que deia Lenin. Amb ben poca imaginació, la penya s’ha abocat a retallar despeses supèrflues. Ai senyor. Dissabte passat, per dir un cas, vam anar a dinar a un restaurant de Mataró (qualitat mitjana, preus arregladets, ambient familiar) que els caps de setmana sempre és ple. Doncs just érem nosaltres i una parella de valents amb dos marrecs, que s’atrevien amb una vichisoise, tu. Trist.
Jo trobo que això no pot ser. Un restaurant buit fa mal d’ulls i peneta d’ànima. Un altre món és possible, tot és qüestió de junyir les neurones i posar-les a fer feina. I, rumiant rumiant, he trobat la solució. Fent escandall de records, m’ha vingut a la memòria la imatge d’un senyor amb qui vaig compartir cua davant una caixa registradora. Això era un restaurant d’aquells de fer via, a la (molt ben anomenada) Gran Via de Barcelona. Acabàvem d’esmorzar i esperàvem, peu drets, per pagar. Davant nostre, l’home (que era de color caoba tirant a betum) li enflocà a la dependenta, en un català precari, “No dinero”. “¿Com que no dinero?”, féu ella, amb els ulls com taronges. Ell es va arronsar d’espatlles i postil•là, amb un somriure giocondesc als llavis -el català igual de precari- “Pagar mañana”. Però ella no se’n devia fiar, perquè va mastegar “Hay que pagar ahora!”. Ell no mogué un múscul, només va accentuar lleument el somriure. La dependenta, visiblement alterada, li mostrà la porta amb un braç com el de Colom i li va dir adéu, tot convidant-lo a no tornar més. I ell, tip i content, va prendre portal.
Doncs això. Considerant el nombre de cases de menjar que hi ha a Barcelona, cal admetre que l’estratègia del comensal color caoba té un gran futur. Nosaltres, que veníem després, vam allargar un bitllet amb un còctel interior de recança i admiració.
uns segons de paciència i d’empatia
Fa 3 hores